04/12/2017

Nadal ve cada any, sigui quina sigui la situació que vivim. La festa de Nadal anuncia una molt bona notícia: Déu és proper i porta un missatge d’amor incondicional. Per a tothom. Quin gust tenir algú que no exclou el qui no pensa ni viu com cadascú de nosaltres!

Nadal, en el món de les persones vulnerables, és un contrast impactant: preparem festa, cerquem d’acostar-nos a qui pateix, amb algun regal. Dinars, sopars, berenars. Trobades familiars i, en el nostre cas, trobades amb la nostra família extensa de totes aquelles persones que s’aixopluguen sota el Roure.

Per a les persones que viuen algun dol proper, Nadal costa de passar. Voldrien no haver-lo de celebrar. Però nosaltres, que sabem el valor de la companyia, ens aboquem a oferir-la, amb aquell punt de gratuïtat i de sornegueria que fa alegres les coses difícils, que fa agradables els moments d’aplegar-nos, tot i ser nostàlgics.

Benvingut i beneït aquest Roure nadalenc que comença a lluir garlandes, que reparteix somriures, que acosta el qui està allunyat, que refà el qui està desfet, que convoca solidaritats encaminades a transformar la fredor en escalf amorós. Les “raons” no tenen la darrera paraula perquè hem entès el missatge del “Déu amb nosaltres”, que ens ha portat, des de ja fa més de vint segles, l’única paraula que transforma el món: l’amor incondicional.