03 jul. La Fundació Roure contracta tres persones en el marc del programa ACOL

03/07/2020

Parlem amb la Diana Dewey, responsable del Rebost Comunitari, el Jordi Purrà, director de la Fundació, i la Natali, nova incorporació a Roure, perquè ens expliquin com ha anat el procés d’aquesta subvenció mirat des de diferents perspectives 

—Què es ACOL? 

—ACOL  és una subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, que té com a finalitat la contractació i formació de persones migrades en situació irregular. Durant 12 mesos tenen un contracte que els dona el primer permís de residència al país.  

—Hi havia requisits per a optar a la subvenció? 

—Sí, tant per a les entitats participants com per a les persones que optaven al contracte. Ha estat un procés llarg i amb requisits molt estrictes, tals com: residir empadronat des de feia tres anys en el mateix lloc, els dos últims a Catalunya, entre d’altres. Quan la persona s’hi volia presentar, li demanaven una sèrie de documentació per així sumar punts: si ha fet un esforç d’integració i té el certificat de primera acollida, situació familiar, situació d’habitatge, i haver fet molts cursos. 

En el cas de l’entitat social, havies de ser una entitat sense ànims de lucre, amb seu a Catalunya, disposar de certificat digital i d’un correu per a notificacions. 

—Per què va interessar a Roure demanar la subvenció? 

—Hi havia dues necessitats molt clares. Volíem ajudar les persones que estaven en una situació complicada a nivell laboral i teníem la necessitat de contractar més personal en alguns dels projectes de la Fundació tals com la Bugaderia Solidària i el Suport en els Domicilis.  

Es va crear un “banc de candidats” i es va fer un reclam a altres entitats i a alguns dels projectes de la Fundació (Rebost Comunitari, Menjador Social i Taller de Costura). 

Després de veure molts possibles candidats, finalment es van enviar al SOC set persones, que van passar per diferents administracions, com la Generalitat de Catalunya, Hisenda, Tresoreria… Finalment ens en van aprovar tres, que són les persones que actualment estan treballant a la Fundació. Dues d’elles treballen a la Bugaderia Solidària i la tercera, la Natali, al projecte de Suport en els Domicilis. 

—Natali, com vas gestionar la documentació que havies de presentar en el procés? 

—Ha sigut un procés llarg. Tenies molts requisits i et demanaven molts cursos, tres de català, per exemple, i el problema és que quan demanaves certificats, alguns caducaven als tres o sis mesos amb la qual cosa els vaig demanar més d’un cop. Un altre problema és que havies de demanar papers a diferents administracions. 

—Ens podries explicar com estàs actualment a la Fundació i quines tasques hi desenvolupes? 

—A la Fundació hi estic molt bé, m’hi sento molt còmoda. Estic a Suport en els Domicilis. Actualment atenc deu domicilis. M’agrada fer companyia als més grans, ja que molts no poden sortir de casa i necessiten parlar amb algú. Jo estaria encantada de baixar al carrer amb ells, però en alguns casos, a causa de l’estat dels seus habitatges i la seva poca mobilitat, és complicat fer-los baixar perquè després els hauria de fer pujar i seria quasi impossible. En un cas és la Creu Roja qui ve un dia a la setmana i baixa la senyora perquè pugui sortir al carrer. Després la pugen a casa.  

—Diana, quines tasques vas fer tu? 

—Vaig fer una primera selecció de persones que podien optar a l’ajut, els vaig orientar i acompanyar en alguns tràmits. Alguns d’ells tenien dificultats amb l’idioma. Ha sigut un procés esgotador i a vegades estressant, però ha valgut molt la pena i m’ha agradat molt participar-hi i poder ajudar aquestes persones i la Fundació. 

—Jordi, quines responsabilitats tenies en relació amb aquesta subvenció? 

—És una nova línia de treball a la Fundació i tant la sol·licitud com el desenvolupament de l’acció necessitaven una dedicació significativa. En ser una subvenció amb molts detalls a tenir en compte, requeria una coordinació i seguiment de les passes a realitzar i dels participants. 

—I si poguessis resumir què representa aquest ajut per a aquestes persones i per a Roure en una frase…?  

—Es tracta de tres persones que d’entrada, no tenint papers, tenen l’oportunitat de tenir un permís de treball provisional durant un any i comptar amb més opcions d’un permís de treball definitiu. Per a Roure implica integrar-los i formar-los.