23 març Voluntariat per l’acompanyament al final de la vida

La Maria Marquès ha estat voluntària en molts projectes de la fundació: al Rebost, a la Botiga, al Centre de Dia, al Menjador… i, fa un temps, li vam proposar ajudar en un cas molt diferent i que pot esdevenir un referent per casos futurs: fer companyia a una persona gran que estava en una fase terminal de la seva vida. Aquesta és la seva història.

—Maria, com va sorgir la proposta de fer aquest tipus d’acompanyament?
El Felip era un senyor que ja no podia anar al Centre de Dia, no podia caminar, però encara tenia la ment molt desperta i es trobava sol. A part d’un passeig els dijous, no rebia més visites. Així que el Carles i l’Olívia em van proposar fer-li una visita a la setmana. Jo no el coneixia, així que era un repte per mi.

—Com era el Felip?
Era un senyor molt culte: en sabia de política, filosofia, música… Ens explicàvem vivències, comentàvem notícies, llegíem llibres, fins i tot ens vam proposar llegir biografies d’un personatge important i comentar-les la setmana següent: Marie Curie, Martin Luther King, Ana Frank, Joan XIII, Verdi… Fins i tot en feia un resum de la Viquipèdia i li deia ‘ja he fet els deures!’. Van ser onze mesos molt enriquidors. Ell estava acompanyat i jo vaig aprendre molt. Per exemple, li agradava molt la política. La primera pregunta que em va fer només conèixer-me va ser quin partit votava!
A vegades també parlava de la mort, i es preguntava què hi feia aquí, deia que ja ho havia fet tot. Quan ja estava molt malament, el fet de donar-li la mà i animar-lo quan estava trist i parlava d’aquest tema, ens van ajudar als dos. A mi també perquè m’omple molt el contacte amb la gent gran.
Els projectes on m’agrada més fer de voluntària són el Menjador i el Centre de Dia, ja que hi ha més contacte personal. Ara estic fent d’àvia i no puc venir massa, però més endavant hi vull tornar. Són petites tasques que poden ser enriquidores tant per la persona acompanyada com per la persona voluntària.

Març del 2022