El Nimbaly ens visita

El Nimbaly ens visita

Un jove va venir a la Fundació preguntant per la Carmen. Fa alguns anys, es va formar en la Bugaderia Solidària. Us expliquem una mica més la història d’aquest jove, que es diu Nimbaly.

Nimbaly té 29 anys i és d’un poble del sud de Senegal anomenat Kasamas.

Nimbaly, explica’ns a què et dedicaves al Senegal i com vas arribar a Espanya?

—Al Senegal treballava ensenyant balls típics locals als alemanys que venien de viatge. Ho feia per ajudar la meva mare, ja que érem vuit persones a la meva família.

»Vaig començar a viatjar l’any 2002 per ajudar econòmicament els meus. I vaig arribar a Espanya el 2007 amb el visat de turista; el meu oncle em va acollir a Rubí. La realitat és que em vaig quedar sense papers, i com que sóc un noi molt inquiet vaig començar a preguntar qui em podria ajudar. Vaig estar preguntant fins que vaig contactar amb una fundació de Sabadell que em va acollir durant quatre mesos. Més endavant em va acollir la Fundació Putxet, on vaig viure gairebé tres anys amb ells.

Com va ser la teva experiència a la Fundació Putxet?

—Va anar molt bé; els estic molt agraït. Vinc d’una cultura diferent i ells t’ensenyen la cultura d’aquí, com es fan les coses, com es treballa. Ens cuidaven moltíssim…

—Segueixes en contacte amb la Fundació Putxet?

—Sí! Ahir mateix hi vaig estar. Jo penso que quan una persona t’ajuda, no la pots oblidar. S’ha de pensar sempre en el que deixes enrere. La meva experiència em diu que, si ells m’han ajudat, és molt important que jo segueixi ajudant.

—Com vas conèixer la nostra fundació?

—Estava a la Fundació Putxet quan vaig conèixer la vostra bugaderia, on vaig començar les pràctiques. Aquí vaig conèixer la Carmen. Vaig estar-hi fent pràctiques dos dies a la setmana durant un any.

—Com vas aconseguir la feina?

—La Carmen em va aconseguir feina en un hotel de Lloret de Mar i allà em van fer papers.

—On treballes actualment?

—Fa set anys que treballo en el restaurant Divinus com a ajudant de cuiner. Compagino aquesta feina amb la de músic. De vegades dono cursos de Yembe al Palau Alòs, i prop de Fontana.

—Com és que se’t va ocórrer visitar la Carmen l’altre dia?

—Per la mateixa raó per la qual segueixo tenint contacte amb la Fundació Putxet, perquè ella em va ajudar al seu moment i és una manera de donar-li’n les gràcies.

»Intento fer-ho sempre; el meu oncle em va ajudar quan vaig arribar, i jo el vaig ajudar a ell quan es va quedar sense treball, coses de la vida. Ara treballa i és feliç perquè va poder portar aquí la seva dona i el seu fill.

—Si haguessis de llançar un missatge a nois que estan en la teva mateixa situació, què els diries?

—Jo els diria que tinguin paciència i que aprenguin la cultura d’aquí, és molt important, i que tinguin respecte; aquests serien els tres punts importants. La vida és molt dura, aquí, allí, i sobretot és molt important posar en pràctica la paciència i que s’ajudin entre ells.