Fundació Roure i els famosos

Fundació Roure i els famosos

A la Fundació Roure no passem desapercebuts, i és que diverses celebritats i personatges famosos han visitat la nostra Botiga Solidària en cerca del seu tresor particular. Llegeix a continuació l’entrevista a la Silvia, responsable d’aparadorisme i magatzems, que ens explica històries curioses que passen a la nostra Botiga Solidària.

  1. Quin és el tipus de persones que venen a la Botiga Solidària?

Mira, hi ve tot tipus de gent. La majoria és gent del barri, i en aquest barri hi ha tot tipus de gent, ja que s’ha convertit en un barri multicultural; gent que treballa al barri, turistes, immigrants, estudiants… És una botiga molt atractiva per a qualsevol persona.

  1. Quin és el personatge més peculiar que ha arribat a la botiga?

Un cop va venir una escultura vivent de les Rambles, vestida tal qual, tota de blanc, que havia baixat del seu pedestal i venia a comprar coses a la Botiga. Es va quedar una camisa, unes figures de vidre… i es va passar una bona estona mirant tot el que teníem. Perquè la Botiga ja ho té això, t’hi pots passar hores de tria i remena.

  1. Quina és la cosa més estranya que us han demanat?

Doncs mira, aquí la gent no demana, la gent ve a mirar. Sí que hi ha hagut peces molt estranyes, exprimidors vells, uns colomets petits de plàstic que es venen moltíssim. I quin tipus de gent ho compra? Gent de tot tipus, gent jove, mares, artistes.

Una vegada va venir un poeta i periodista colombià que es volia quedar tot el que tenia a veure amb el cafè: jocs de cafè, cafeteres antigues… i estava molt preocupat per com ho portaria al seu país. Havia guanyat recentment un premi, i estava implicat en política. Va ser molt simpàtic i amable, però es va deixar de pagar un dels objectes. I com que ens va deixar la seva targeta, li vam enviar un e-mail per reclamar-li-ho, i sí, sí, va tornar i ens ho va pagar! I, a més, a més, va aprofitar l’ocasió per quedar-se un munt de camises, samarretes, no t’ho pots arribar a imaginar! Era un comprador compulsiu de la botiga!

Una altra vegada, va venir un noi molt ben plantat que es va comprar un conjunt, una camisa, una armilla i una americana, que li quedaven com un guant. A l’hora de pagar, es va adonar que no portava efectiu! Resulta que aquest noi era mag, i per pagar la roba, va sortir a la plaça a fer uns quants trucs de màgia i amb la propina que va guanyar va poder pagar el conjunt!

  1. Quins altres personatges famosos o coneguts han passat per la botiga?

A mi un dels personatges que em va cridar més l’atenció va ser Quico Pi de la Serra. Va venir per fer-se la vora del pantaló! El vaig veure, i em vaig quedar molt sorpresa, i li vaig preguntar pel nom. Ell em va contestar “Pi de la Serra”, i jo li vaig preguntar tota sorpresa: “Quico Pi de la Serra!?”, i em va dir que sí. De l’emoció no vaig poder contestar i vaig pujar corrents a buscar el seu encàrrec.

Després ens va preguntar per llibres infantils, per venir a passar una tarda amb la seva neta escollint llibres.

També han vingut altres famosos, però veient-los fora context costa més reconèixer-los; alguna vegada ha vingut el Joel Joan, el Julio Manrique…

  1. Què és el que acostumen a comprar, o què venen a buscar a la botiga?

Cadascú compra la seva història, hi ha qui compra llibres, d’altres compren vaixella, coses pintoresques, algun tipus de cristalleria, alguna pintura, coses que els semblen boniques. I, per suposat, molta roba!

  1. Si poguessis fer la carta als reis, quin famós t’agradaria que visités la botiga?

No ho sé… que vingués Miquel Barceló, pel tema de pintura, per ensenyar-li els quadres que tenim! Que vingués el de Zara perquè veiés com es reutilitza la seva roba… L’Ada Colau per ensenyar-li la robeta de nadó que tenim…, Mario Vargas Llosa.

  1. Quin producte recomanaria a cadascun d’aquests personatges.
  • Pilar Rahola: un barret o una lligadura, ben exuberant.
  • Carles Puigdemont: li oferiria un CD de salsa, perquè s’animi!
  • Lluís Llach: al Lluís Llach només me’l podria mirar, no el podria atendre.
  • Judit Mascó: una peça de roba perquè la pugui lluir, un fulard ben maco!