Un voluntari en temps de Confinament

15/06/2020

—Bon dia Bruno!, Et podries presentar?  

—Em dic Bruno i sóc mestre de primària, psicopedagog, i faig formació a mestres de religió  

—Quant temps fa que ets voluntari a la Fundació?  

—Des del primer dia del confinament que es van repartir aliments, a mitjan març, i des de llavors he vingut cada dia. Puc compaginar prou bé la feina de mestre amb el voluntariat, amb la qual cosa, encantat de poder-hi donar continuïtat.  

—Per què vas decidir fer-ho?  

—Per diverses raons. La primera, perquè vaig intuir que això que ens venia a sobre era una de grossa que portaria grans dificultats. No seria igual per a tothom i es necessitaria una ajuda especial. Per altra banda, m’agrada estar en contacte amb la realitat. Hi ha persones que no la volen veure i per a ells no existeix; per a mi és important tenir el ulls oberts a tot el que en realitat passa. S’ha de viure, veure, tocar la realitat, si no, no ets conscient.   

—Quines sensacions t’emportes quan te’n vas a casa?   

—En alguns moments quedo impactat. A part de donar els lots al Rebost, també fem domicilis, i quan vas a les cases del barri i et trobes les escales estretes i costerudes, i tot en mal estat, t’adones que la persona que viu al tercer, que és gran i té parkinson, ha de pujar i baixar amb aquesta compra que tu portes.  

Torno a casa molt content, he tingut molta sort d’haver pogut fer-ho. Estic fent un servei que cal fer i el visc com un regal. Crec que és molt important donar continuïtat al voluntariat. Si els voluntaris sabem com funciona tot, la Luma i la Diana poden atendre les persones i hi poden parlar tranquil·lament. És una cosa molt important i molt demanada, ja que a vegades, per les raons que siguin, costa molt aconseguir aquesta continuïtat.  

I en tercer lloc, dir-te que acabo molt cansat físicament, no parem.   

— Voldries compartir alguna anècdota?  

—M’encanta la delicadesa amb què la Luma (vaig estar més amb ella que amb la Diana que també és un fantàstica)  tracta els usuaris: el respecte, la dolçor quan ha de dir que no, la serenitat i la claredat, amb un tracte que dignifica.  

M’agrada molt com es cuida el voluntari: un dels dies va ser l’aniversari del Pere i elles es van organitzar per fer-li una “petita” festeta, va ser molt maco veure-ho!  

I també comentar que encara que ara es donin lots de productes, ho fem de la manera més personalitzada possible, segons necessitats familiars, tenint en compte si hi ha al·lèrgies o intoleràncies, etc., i això crec que és un valor afegit que té el projecte i la Fundació, ja que personalitzen l’ajuda.  

—Gràcies, Bruno!!!